Opcions Biblioteca de Montornès del Vallès

 Les opcions per a la Biblioteca de Montornès del Vallès , són les següents:

Rosa Leveroni (1910-1985): Bibliotecària i poeta. A més de la poesia, va conrear la narrativa, l’assaig i la crítica literària. Amb una sensibilitat única, Rosa Leveroni va enriquir el panorama literari català amb una obra poètica i narrativa que explora les profunditats de l'ànima humana. A través d'un llenguatge subtil i evocador, va abordar temes universals com l'amor, la mort i la condició humana. El seu compromís amb la cultura catalana la va portar a ser una de les veus més destacades de la seva generació. Durant la dècada dels quaranta, Leveroni va dedicar tota la seva energia a la resistència cultural catalana enfront de la repressió franquista, i es va convertir en l'ànima del grup intel·lectual que Carles Riba va formar al seu voltant.

Pepita Casanellas (1922-2007): Pedagoga i activista. Pionera de la pedagogia catalana, Pepita Casanellas va revolucionar els mètodes d'ensenyament a principis del segle XX. En un context educatiu tradicional i rígid, Casanellas va defensar una escola activa i participativa, on els alumnes fossin els protagonistes del seu aprenentatge. La seva visió innovadora i el seu compromís amb la formació integral dels joves la converteixen en una figura clau en la història de l'educació catalana. També va formar part de la Coordinació Escolar de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va contribuir a fundar juntament amb Marta Mata i Garriga, i on ha col·laborat sovint fent classes a l'Escola d'Estiu.

Aurora Bertrana (1892-1974): Narradora, novel·lista, assagista i violoncel·lista. Pionera del feminisme a Catalunya, va utilitzar la literatura com a arma per denunciar les injustícies socials i reivindicar els drets de les dones. Aventurera, fascinada pel món, la literatura i els viatges va ser pionera a l’hora de parlar del feminisme, la multiculturalitat i el mestissatge. L'any 1938 va decidir exiliar-se a Suïssa on va continuar escrivint i difonent les seves idees, i va esdevenir una referent per a les noves generacions de feministes. Va viure els anys de la postguerra europea a Suïssa i va visitar camps de refugiats i presoners. Aquesta realitat li va servir de base per a les novel·les "Tres presoners" (1957) i "Entre dos silencis" (1958), que són dues de les poques novel·les de la literatura catalana sobre la guerra a Europa. La seva obra, marcada per un fort compromís social i una gran sensibilitat és referent del mestissatge, la globlitat i el respecte a altres nacionalitats, costums i religions.

Teresa Mañé (1865-1939): Mestra i escriptora. Figura clau de l'anarquisme i el feminisme català, Teresa Mañé va dedicar la seva vida a la lluita per la justícia social i la igualtat de gènere. A través dels seus escrits i de la seva tasca com a educadora, va inspirar milers de persones a lluitar per un món més just i equitatiu. La seva obra, marcada per un esperit revolucionari i un profund humanisme, la converteix en una de les figures més emblemàtiques del moviment obrer català. Va ser impulsora i docent de les primeres escoles laiques de Catalunya i de l'Estat. Als 22 anys va fundar la primera escola femenina laica a Catalunya. En aquest centre de Vilanova i la Geltrú a les tardes també s'impartien classes per als obrers. Com a publicista va insistir especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de "La Revista Blanca" (Barcelona, 1925-36) va centrar les seves col·laboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya.

Irene Polo (1909-1942): Periodista. Va ser una de les primeres dones a exercir el periodisme a Catalunya i va utilitzar la seva veu per denunciar les injustícies i defensar els drets de les dones i dels treballadors. A més de la seva tasca periodística, Polo va ser una activista incansable, va ser membre de diverses organitzacions socials i polítiques, defensora de la República, i va lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil Espanyola. Després de la guerra, Polo es va exiliar a Argentina, on va continuar treballant com a periodista i escriptora fins als 33 anys, quan va morir. L'obra d'Irene Polo ha estat reivindicada en els últims anys com una de les veus més importants del periodisme català del segle XX. El seu compromís social a l'hora de denunciar les injustícies la converteixen en una figura clau per entendre la història de Catalunya i del periodisme fet per dones.